La donació de semen és un acte voluntari, solidari i altruista. En ell, un home sa i amb molt bona qualitat espermàtica, realitza la cessió dels seus espermatozous perquè es facin servir en tècniques de reproducció assistida, amb l’objectiu de fer possible l’embaràs en parelles que tenen problemes de fertilitat.

Vull ser donant de esperma

Si vols ser donant, posa’t en contacte amb la nostra clínica per concertar una visita i rebre informació completa de tot el procés. Pot ser donant de semen qualsevol home major d’edat (18 anys) i menor de 35 anys que reuneixi les característiques següents:

  • Estar en bon estat de salut, físic i psicològic, i no tenir antecedents familiars de malalties hereditàries.
  • Compromís de col·laboració.
  • No ser adoptat (no podria informar sobre la salut dels seus pares biològics).
  • No haver-se fet pírcings ni tatuatges durant els 6 mesos previs a la donació.
  • Tenir un semen amb unes característiques espermàtiques òptimes tant pel que fa al recompte, mobilitat, morfologia i supervivència.
  • No patir cap malaltia de transmissió sexual i tenir resultats negatius a les determinacions plasmàtiques d’hepatitis B i C, herpes, citomegalovirus, HIV i sífilis.
  • No patir infeccions urinàries ni de la via seminal avaluables en cultius d’orina i semen.

Legislació sobre la donació d'esperma

La donació de semen és un procediment autoritzat per la nostra legislació que permet que els homes estèrils, a causa de patologies o situacions que no disposen d’un altre tractament mèdic, puguin ser pares.

El marc jurídic regulador d’aquest procediment es basa en tres textos legals. D’una banda, la Llei 14/2006 sobre Tècniques de Reproducció Assistida, marc jurídic regulador de la medicina que tracta els problemes d’esterilitat i infertilitat de la parella; de l’altra, el Real Decreto 412/1996, que regula els aspectes concrets del procés de donació de gàmetes, i per últim, l’annex IV del Real Decreto 1301/2006, sobre la qualitat i la seguretat en la donació de gàmetes i sobre l’obtenció, avaluació, processament, preservació, emmagatzematge i distribució de les cèl·lules i teixits humans que exigeix la rigorosa estandardització de qualitat i traçabilitat dels procediments.

El que diuen aquests textos pot resumir-se en els punts següents:

  • La donació de semen és un contracte gratuït, formal i confidencial entre el donant i el centre mèdic; que s’ha de formalitzar per escrit.
  • La donació és un acte voluntari que mai pot estar sotmès a coacció, engany o mentida.
  • L’objecte de la donació és el d’aconseguir espermatozous per utilitzar-los en la reproducció assistida.
  • La donació no tindrà mai caire lucratiu o comercial.
  • El donant ha de ser major d’edat i menor de 35 anys, tenir capacitat d’obrar i estar en bon estat de salut psíquica i física.
  • S’ha de garantir el secret, i tota la informació serà tractada i custodiada amb la més estricta confidencialitat. Sense perjudici d’això, les receptores i els fills nascuts tenen dret a obtenir informació general dels donants, que no inclogui mai la seva identitat. Només en circumstàncies extraordinàries que comportin perill per a la vida o per a la salut del nascut, o quan procedeixi d’acord amb les lleis penals, podrà revelar-se la identitat dels donants, amb caràcter restringit i sense que modifiqui mai la filiació establerta prèviament.
  • S’ha de garantir la màxima similitud fenotípica i immunològica entre el donant i la part receptora. En cap cas podrà seleccionar-se personalment el donant a petició de la part receptora.
  • En cas que el donant tingui fills, mai han de ser més de sis. No s’acceptarà que pugui tenir més de sis fills com a fruit de la seva donació.